Promotor
Ajuntament de Santa Coloma
de Gramenet | IMPSOL
Autors
Territori 24 | Vora
Localizació
Santa Coloma de Gramenet
Any projecte / construcció
2018-2019
Superfície
Urbanització 2.900 m²
Pressupost
429.225,91 €
(iva inclòs)
Pinça Urbana
Es tracta de l’ordenació del final de l’eix Bruc a Santa Coloma de Gramenet, en la confluència d’aquest amb el Carrer de la Circumval·lació, al límit municipal amb Badalona.
Amb el desenvolupament d’aquest sector s’espera poder generar 10.524 m2 de sostre edificable amb un màxim de 132 habitatges, en la seva totalitat destinats a habitatge protegit (100%).
L’ordenació defineix 5 edificis d’habitatges de mida i tipologia similar que colmaten el teixit existent, cosint la fractura urbana, i alhora destaquen volumètricament a mode de fites i formen un conjunt unitari.
L’ordenació volumètrica respon a la voluntat de configurar un node urbà a escala de barri.
L’espai públic es maximitza tot el possible i es dota d’usos actius les plantes baixes.
La distribució de l’edifici elimina els espais de circulació no útil, no hi ha per tant passadissos, concentrant tota la superfície de circulacions en porxos que són extensions dels habitatges.
Promotor
Ajuntament de Santa Coloma
de Gramenet | IMPSOL
Autors
Territori 24 | Vora
Localizació
Santa Coloma de Gramenet
Any projecte / construcció
2018-2019
Superfície
Urbanització 2.900 m²
Pressupost
429.225,91 €
(iva inclòs)
Pinça Urbana
Es tracta de l’ordenació del final de l’eix Bruc a Santa Coloma de Gramenet, en la confluència d’aquest amb el Carrer de la Circumval·lació, al límit municipal amb Badalona.
Amb el desenvolupament d’aquest sector s’espera poder generar 10.524 m2 de sostre edificable amb un màxim de 132 habitatges, en la seva totalitat destinats a habitatge protegit (100%).
L’ordenació defineix 5 edificis d’habitatges de mida i tipologia similar que colmaten el teixit existent, cosint la fractura urbana, i alhora destaquen volumètricament a mode de fites i formen un conjunt unitari.
L’ordenació volumètrica respon a la voluntat de configurar un node urbà a escala de barri.
L’espai públic es maximitza tot el possible i es dota d’usos actius les plantes baixes.
La distribució de l’edifici elimina els espais de circulació no útil, no hi ha per tant passadissos, concentrant tota la superfície de circulacions en porxos que són extensions dels habitatges.
Estratègia energètica
Els habitatges són passants amb dues façanes principals, orientades a sudoest i nordest, facilitant la ventilació natural amb obertures en ambdues direccions. Això afavoreix la circulació d’aire fresc a l’estiu i redueix la demanda de refrigeració.
Les façanes principals estan orientades per maximitzar la captació solar a sudoest, beneficiant els guanys solars a l’hivern i reduint la necessitat de calefacció. Per prevenir l’excés d’assolellament estival, totes les obertures es retranquegen i compten amb porticons exteriors.
Estratègia energètica
Els habitatges són passants amb dues façanes principals, orientades a sudoest i nordest, facilitant la ventilació natural amb obertures en ambdues direccions. Això afavoreix la circulació d’aire fresc a l’estiu i redueix la demanda de refrigeració.
Les façanes principals estan orientades per maximitzar la captació solar a sudoest, beneficiant els guanys solars a l’hivern i reduint la necessitat de calefacció. Per prevenir l’excés d’assolellament estival, totes les obertures es retranquegen i compten amb porticons exteriors.
