Osseja

L’habitatge en qüestió es configura com un immoble passiu pre-industrialitzat en fusta, concebut com una estratègia per acomplir amb els primordials objectius relatius a la nova vivenda, a saber: funcionalitat, valors vinculats al medi muntanyenc, absència de desviacions econòmiques i ràpida execució. Malgrat això, en aquell període, es plantejaven interrogants davant de les preconcepcions associades a les construccions prefabricades.

Aquests dubtes sorgeixen de la percepció que les construccions contemporànies han experimentat una evolució limitada en les darreres tres dècades, amb un fonament majoritari en materials com el totxo i el formigó.

Aquesta situació provoca que, emergeixin qüestions de la naturalesa: ¿una casa construïda amb fusta pot ser prou resistents?

A més, la manca d’exemples construïts d’aquest tipus en aquell període fa inevitable que la ment del públic recorri a la imatge dels bungalows instal·lats en càmpings des dels anys 70, generant inquietuds en relació amb la comoditat d’una casa prefabricada.

La resposta, efectivament, és que aquest tipus de construcció és prou resistents davant de les inclemències climàtiques, els vents forts, el risc sísmic i el risc d’incendi. A més, la seva lleugeresa possibilita optimitzar la distribució de càrregues sobre el terreny i estalviar costos.

Des de la perspectiva del confort, aquesta tipologia d’habitatge resulta molt satisfactòria. La definició constructiva de l’envoltant permet abordar passivament la qüestió de l’aïllament i l’estanqueïtat tèrmica, mentre que l’ús de fusta com a material d’acabat en l’espai interior proporciona als residents un confort en harmonia amb la nostra percepció sensorial. Aspectes com la reducció del soroll, la temperatura de la superfície, la textura del tall de fusta o el càlid color de la llum reflectida són qüestions hàptiques difícils de quantificar, però fàcils de gaudir.